El 25 d'abril de 1707 s'esdevingué la batalla d'Almansa, en què les tropes borbòniques derrotaren les austriacistes.
El bàndol derrotat estava format per soldats de molt diversa procedència: anglesos, portuguesos, holandesos, un xicotet contingent de miquelets valencians... La gran descoordinació d'aquest exèrcit aliat partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria fou decisiva per a la seua derrota.
La batalla d'Almansa no acabà amb el conflicte internacional, però fou el preàmbul de la caiguda del Regne de València en mans borbòniques, de la prohibició de l'ús institucional de la llengua i de l'abolició dels furs i totes les institucions polítiques valencianes.
Com a conseqüència de la derrota austriacista, diverses poblacions van ser ocupades per les tropes del duc d'Anjou, futur Felip V de Borbó. Montesa, que havia estat partidària del Borbó, rebria premi; es convertiria en cap simbòlic d'una governació. Xàtiva, en canvi, fou presa per tropes franceses i castellanes, malgrat l'aferrissada resistència austriacista, i incendiada. També fou esborrat el nom de la ciutat i substituït pel de Colonia Nueva de San Felipe.
